martedì, Ottobre 27

Torra: Espanya a Catalunya trepitja la democràcia President de Catalunya El Tribunal Suprem espanyol destitueix el President de Catalunya per una pancarta que reivindicava la llibertat dels presos polítics

0

La notícia no ha agafat ningú per sorpresa. El avevo detto. La deriva autoritària dels alts tribunals espanyols ja fa temps que dura. La seva prepotència ha esdevingut pura fatxenderia. Saben que tenen el Rei al seu costat, no endebades Felip VI va entomar del seu pare Joan Carles I (pròfug de la justícia, acusat per la fiscalia suïssa de corrupció, presumptament resident als Emirats Àrabs) l’encàrrec de vetllar per la unitat d’Espanya. En l’obertura de l’any judicial, celebrada divendres passat a Barcelona, l’acte es va cloure amb un casernari ‘Viva el Rey!’, corejat per un grapat de jutges amb vocació messiànica. Els objectius de la cúpula judicial són clars: garantir la integritat territorial, salvar la tronada monarquia i afermar Madrid com a punt neuràlgic de tot el poder polític i econòmic d’Espanya.
La seva aposta no pot sortir bé: la gestió sanitària del govern de la capital és caòtica: Madrid és ara mateix el principal focus de la Covid-19 d’Europa. Els anteriors governs acumulen munts de casos de corrupció. La imatge que el poder judicial està donant a Europa és lamentable: connivència total amb els partits de dretes per donar impunitat al rei; tolerància fins a la prevaricació per no castigar la corrupció del PP; i sabotatge sistemàtic a la democràcia a Catalunya.

Des del 2017, el PP i els alts tribunals no han respectat ni un sol dels resultats electorals de Catalunya. L’octubre de 2017, el govern espanyol,amb el suport de les corts, va destituir tot el govern català a causa del referèndum d’autodeterminació, i l’administració catalana va ser intervinguda. El president espanyol va convocar eleccions a Catalunya, que es van celebrar el desembre del 2017. Les forces favorables a la independència van tornar a ser majoritàries. El gener del 2018, el Parlament pretenia investir president Carles Puigdemont; com que aquest s’havia acollit a la justícia belga perquè els seus drets a Espanya no haurien estat respectats (els consellers que s’havien quedat a Espanya ja estaven en presó preventiva), el Tribunal Constitucional en va impedir la investidura.
Es va proposar llavors un
segon candidat: Jordi Sànchez, també en presó preventiva. Els tribunals ho van tornar a impedir, en no deixar-lo sortir de la presó.
El
tercer candidat, Jordi Turull, enmig del debat d’investidura va ser citat a declarar a l’Audència Nacional, a Madrid; ja no va poder tornar al Parlament; se li aplicà la presó incondicional sense fiança.
Quart candidat: Quim Torra. Aquest sí, com que no havia format part de l’anterior govern, va poder ser investit.
Però des del primer moment va ser víctima de les maledicències més infames.
Els mitjans espanyols i els partits de dretes van orquestrar una brutal campanya per deshumanitzar-lo i fer-ne una absurda caricatura. Quim Torra és un digne president, i sempre va explicitar el seu suport als presos polítics. En va reclamar la llibertat amb una pancarta que va fer penjar al Palau del Govern, a Barcelona: Llibertat presos polítics’. Arran d’unes eleccions locals, la Junta Electoral Central li va manar que retirés la pancarta. No tenia perquè fer-ho: la Junta Electoral no era òrgan competent ni superior per a donar-li ordres, com va argumentar magistralment el seu advocat, Gonzalo Boye. Aquest dilluns va arribar la inhabilitació.

La llista dels presidents o candidats a president de Catalunya sorgits del sufragi universal que no han pogut completar el mandat de les urnes és molt llarga. L’Estat espanyol ha volgut alterar als tribunals la voluntat del poble de Catalunya. No han tingut escrúpols en fer servir els mitjans més roïns: des de Companys, afusellat per Franco, fins a Torra, inhabilitat per una pancarta, els presidents inhabilitats, exiliats o empresonats ja no es poden comptar amb els dits d’una mà.

La credibilitat democràtica de l’Estat espanyol quedarà rebregada: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el Tribunal Europeu dels Drets Humans acabaran revocant aquestes sentències, com ja van fer amb els dels bascs Juan María Atutxa i Arnaldo Otegui. Però de moment, els homes i dones que els catalans hem triat per a governar-nos han estat tots destituïts.
L’Estat espanyol va fent amics a dins i a fora del seu territori. Catalunya és la propera colònia que perdrà.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Commenti

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa