domenica, Settembre 20

Fernández Díaz i la ‘Intel·ligència espanyola’ L’Estat espanyol porta anys espiant alguns líders catalans a través dels seus telèfons mòbils. El servei d’intel·ligència espanyol sembla un acudit dolent

0

Aquesta setmana, els diaris ‘El País’ i ‘The Guardian’ han esbombat que més d’un centenar d’activistes i polítics catalans independentistes van ser espiats il·legalment pels serveis d’intel·ligència espanyol.
El President del Parlament, Roger Torrent, i el que fou candidat d’Esquerra Republicana a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall, eren entre els espiats.

Convé fer memòria: ja el 2017 el diari ‘Público’ havia publicat proves documentals que evidenciaven que el Director Adjunt Operatiu de la Policia Nacional, Eugenio Pino, havia comprat il·legalment, amb fons reservats, l’instrumental per tal que les agències d’intel·ligència policials gravessin trucades de veu i missatges de text; es tracta d’un sofisticat programari desenvolupat per una empresa israeliana conegut com el Pegasus.

La cosa ve encara de més lluny: el 2014, el ministre de l’Interior d’Espanya, Jorge Fernández Díaz, ja va donar instruccions d’espiar els polítics independentistes catalans. Començava l’Operació Catalunya de la brigada política del comissari José Manuel Villarejo per intentar frenar el creixent independentisme de centenars de milers de catalans, farts del centralisme i de la corrupció de l’estat espanyol i de la seva monarquia.

No serà sobrer recordar unes quantes curiositats d’aquell ministre que fou el senyor Jorge Fernández Díaz.
Fill d’un militar falangista, el senyor Jorge va entrar en política a la primerenca edat de 28 anys; diuen que de jove havia estat un dandi donat a la gresca, extrem que no puc contrastar, i que el 1991 va experimentar una fervent conversió al catolicisme més abnegat; això sí que és contrastable, no endebades és membre numerari de l’Opus Dei.

Devia ser com a Governador Civil de Barcelona (1981-82) que va descobrir la seva vocació de flagell de comunistes, separatistes i llibertaris. Fou ministre de l’Interior del Govern espanyol entre 2011 i 2016, i durant aquest període, a més d’organitzar la tristament famosa ‘Operació Catalunya’, va lliurar condecoracions policials a diverses Santes Mares de Déu; va explicar en un programa de ràdio que el seu àngel de la guarda,un tal Marcelo, l’assistia tant a l’hora de prendre ministerials decisions com en el tràngol de trobar lloc per aparcar.
Caçador caçat, algú el
va gravar en una sediciosa conversa amb el seu ajudant, Daniel de Alfonso,on reconeixia que no acabaven de trobar proves prou contundents contra els separatistes; però que allò no era un problema, “la fiscalia ja ho afinaria”, al·ludint a la prodigiosa capacitat del ministeri fiscal d’inventar proves falses. Fins i tot es vantaven, en aquella conversa, d’haver destruït el sistema sanitari català –vull pensar que, en realitat, es referien al prestigi del sistema sanitari.

Fa poc, el senyor Jorge Fernández Díaz va difondre un vídeo d’una trobada seva amb el Papa emèrit Benet XVI; demanava al Papa que resés per Espanya, que estava amenaçada pel separatisme català. I al Papa no se li va acudir altra cosa que contestar-li que el Dimoni volia destruir Espanya.

Tal com ho va entendre el senyor Fernández, el Maligne coneixia el providencial paper d’Espanya com a evangelitzadora de civilitzacions; estava al cas de les heroïcitats de la Inquisició cremant heretges, i era conscient que l’ Espanya de Franco havia estat sentinella d’occident davant del comunisme; el Maligne s’havia acarnissant amb Espanya en la seva lluita contra l’Església de Crist, i els separatistes serien els instruments necessaris per assolir llurs objectius infernals. Però, com si allò fos uns Pastorets, el Papa va tranquil·litzar l’exministre: Espanya guanyaria la guerra contra el dimoni gràcies a l’oració, la penitència i la devoció a la santíssima Verge. Receptes que el senyor Jorge Fernández Díaz va interpretar com impunitat per espiar polítics, inventar proves falses, intentar destruir el sistema sanitari català i calumniar adversaris.

No tenim constància que el Papa suggerís al Partit Popular mobilitzar tots els efectius dels cossos de seguretat per impedir el referèndum d’autodeterminació atonyinant els votants i empresonant els líders catalans. Tanmateix, el senyor Fernández va concloure que en la lluita contra el Dimoni no calia aturar-se davant ‘detalls estètics’: s’hi valia tot.

En qualsevol democràcia normal, d’un cas d’espionatge polític perpetrat per l’estat se’n derivarien compareixences parlamentàries, comissions d’investigació i dimissions sonades. Però Espanya és diferent: el nyap de l’espionatge és cosa del Centre Nacional d’Intel·ligència, i els funcionaris que hi treballen sembla que siguin tan inviolables com el Rei. Si la seva autoproclamada intel·ligència està inspirada en la del senyor Fernández i el seu diví assistent personal, l’àngel Marcelo, no es estrany que en veiem de tots colors.
Con la Iglesia hemos topado, hauria dit dom Quixot davant d’aital panorama. N’hi hauria per fer-s’hi un panxó de riure, si no fos que algunes víctimes dels seus deliris ja porten 1000 dies empresonats.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Commenti

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa