domenica, Novembre 29

Espanya: ni tan sols l’Audiència Nacional s’empassa les mentides del Tribunal Suprem L’Estat de Dret, dinamitat a Espanya La sentència absolutòria de l’Audiència Nacional al Major Trapero posa en evidència la prevaricació del Tribunal Suprem

0

L’Audiència espanyola ha absolt el Major Trapero, que era el comandant en cap de la policia catalana quan es van produir els fets del setembre i octubre del 2017. Havia estat acusat de rebel·lió. Pels mateixos fets, el cap polític del senyor Trapero està complint una pena de deu anys i mig de presó.

Eren el dies previs al referèndum d’autodeterminació de Catalunya. En un intent desesperat per trobar i confiscar les urnes que havien de servir per a les votacions, el govern d’Espanya va orquestrar un registre de moltes institucions catalanes i la seu d’alguns partits, en alguns casos sense ordre judicial. Considerant l’acció absolutament abusiva, desenes de milers de catalans van anar a protestar als carrers de Barcelona: una protesta cívica i pacífica. La policia espanyola, buscant pretextos per provocar un enfrontament, va deixar dos cotxes policials oberts amb armes a dins. Cap manifestant no va caure en la provocació. La policia catalana va fer una excel·lent feina de mediació i no va haver-hi aldarulls. Al final de la jornada, els convocants de la manifestació, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, es van enfilar al sostre d’un altre cotxe policial per poder donar instruccions als manifestants. La protesta s’havia acabat, tothom cap a casa.
Deu dies després, per desesperació del govern espanyol, el referèndum es va celebrar. Seguint instruccions del Ministeri de l’Interior, la policia espanyola el va intentar impedir amb brutalitat i violència. I seguint instruccions dels jutges, la policia catalana també ho va intentar, però sense cops de porra.
Entre uns i altres van retirar alguns centenars d’urnes i van tancar alguns centenars de col·legis electorals. La policia catalana ho va fer amb educació i proporcionalitat i amb alguns casos d’èxit; la policia espanyola, fent un miler de ferits i fracassant estrepitosament.

Per aquells fets, el Major Trapero, responsable de la policia catalana, i altres membres del seu equip han patit un calvari judicial de tres anys. Però era tan evident la seva innocència que l’Audiència Nacional no ha tingut més remei que reconèixer-la.

Pels mateixos fets, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez pateixen penes de presó (nou anys cada un), condemnats pel Tribunal Suprem espanyol. I en la mateixa situació es troba el Conseller Joaquim Forn, acusat de donar instruccions al Major Trapero; acusació que, amb la sentència de l’Audiència, cau pel seu propi pes.

Que els membres d’aquell govern català del 2017 i la presidenta del Parlament són presos polítics ho sap tothom; ho reconeixen les sentències dels tribunals de Bèlgica (pel cas dels senyors Puigdemont, Puig i Comín) Alemanya (on Puigdemont va ser posat en llibertat) i Escòcia (on la senyora Ponsatí exerceix d professora universitària). A més, ho proclama el Grup Contra les Detencions Arbitràries de l’ONU. També ho reconeixerà el Tribunal Europeu dels Drets Humans quan li arribi el cas.
La novetat és que ara, fins i tot un alt tribunal espanyol (no pas sospitós de ser separatista) ho admet. I això posa contra les cordes el Tribunal Suprem, i per extensió, totes les institucions espanyoles que han orquestrat la repressió i revenja contra els líders separatistes.

En el seu dia, un Ministre de l’Interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va admetre que al separatisme català se l’havia de combatre al preu que fos, i al President Puigdemont se l’havia de treure de circulació costés el que costés. No sé si era conscient del preu a pagar: dinamitar l’estat de Dret a Espanya.

A Espanya, amb un milió de contagiats per la Covid, la sanitat desbordada, l’economia ensorrada i la política crispada, només li faltava això. L’ensulsiada del règim haurà estat més mèrit dels polítics i dels jutges espanyols que dels ciutadans de Catalunya. Però no rectificaran.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Commenti

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa