martedì, Ottobre 27

Espanya: demà passat, 30 de setembre, intent de cop d’estat judicial La separació de poders és més que dubtosa a Espanya. A partir de dimecres pot quedar tocada de mort

0

Des d’aquestes pàgines de ‘l’Indro’ hem denunciat reiteradament que el franquisme segueix viu a Espanya. Els aparells de l’Estat heretats de la dictadura no es van purgar mai i el feixisme és ben visible. Si res no ho impedeix, tots els europeus atents a la informació internacional en tindran una nova mostra el 30 de setembre de 2020.
Aquest dia,
El Consell General del Poder Judicialrenovarà un nombre decisiu de llocs clau de l’àmbit judicial. La qüestió és que aquest Consell té el mandat caducat des de fa dos anys; però per renovar-lo cal un acord de tres cinquenes parts dels parlamentaris. Si un dels grans partits d’àmbit espanyol decideix bloquejar la renovació, la bloqueja.

I és el que està fent l’ultra conservador Partido Popular, que vol que siguin els actuals membres del CGPJ els qui triïn els seus candidats decisius.Terrible: l’actual composició del CGPJ és la que va sortir d’unes eleccions ja llunyanes (2011) on el PP va obtenir majoria absoluta i la va aprofitar per saquejar les arques públiques. Ara ha de respondre d’aquell saqueig davant dels tribunals en múltiples processos de corrupció. En els últims temps s’ha dedicat a destruir ordinadors i fitxers comprometedors i ha utilitzat fons reservats per espiar el seu tresorer, Luís Bárcenas (que està complint condemna) en un intent flagrant i desesperat d’esborrar les proves dels delictes.

Els tribunals, afins a la ideologia ultra conservadora, van absoldre el PP en la causa de la destrucció de proves, amb l’increïble argument que no hi havia proves que aquelles proves destruïdes haguessin de ser incriminatòries!
Els dirigents del PP estan disposats a fer el que calgui per seguir tenint jutges amics, transigents amb les seves estafes. Ho tenen bé: el president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va ser durant vuit anys director general de Justícia,precisament amb un govern del PP. No es preocupen ni de dissimular: el portaveu del partit al Senat, Ignacio Cosidó, va afirmar textualment que en la renovació del CGPJ s´hi jugaven nomenaments vitals pel PP. Ja hem vist impotents com el Tribunal Suprem arxivava causes contra els dirigents d’aquest partit, inclosa la falsificació del currículum acadèmic del seu màxim dirigent, Pablo Casado.

Però la cosa és encara molt més greu. Va ser el Partido Popular qui va decidir que el conflicte d’Espanya amb Catalunya l’havien de resoldre els tribunals, aquests amb els que té tanta afinitat. I va ser el Tribunal Constitucional qui van anul·lar l’estatut d’autonomia de Catalunya,l’any 2010; va ser el Tribunal Suprem qui va decretar presó preventiva contra els organitzadors del referèndum d’autodeterminació i va dictar sentència de sedició nou anys de presó- contra els convocants de manifestacions de protesta; va ser el president del TS i del CGPJ, Carlos Lesmes, qui va afirmar que la unitat d’Espanya era el fonament de l’ordenament jurídic espanyol. També va ser el Tribunal Suprem qui va jutjar i condemnar els consellers del govern català, fent seves frases inaudites d’un dels fiscals, Javier Zaragoza, que durant el procés va afirmar que «organitzar un referèndum és delicte encara que no estigui tipificat al codi penal» . Aquesta frase, si fos escrita en un examen de primer de Dret, comportaria el suspens immediat de l’assignatura.

És el Tribunal Suprem qui ara es nega a complir els requeriments del Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU que demana la immediata posada en llibertat del consellers del govern català empresonats. Va ser un tribunal supeditat al CGPJ, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el que va inhabilitar el president de Catalunya Artur Mas. La intervenció del Tribunal Constitucional va ser clau perquè el govern del PP destituís el successor de Mas, Carles Puigdemont. L’actual President, Quim Torra, també està pendent d’inhabilitació per no haver despenjat la pancarta reivindicant la llibertat dels presos polítics. I encara va ser el Tribunal Suprem el que va inventar-se tot tipus d’argúcies legals per impedir a Puigdemont, Comín, Ponsatí i Junqueras ocupar els seus escons al Parlament Europeu. De fet, els tres primers tenen ara immunitat parlamentària com a eurodiputats, però no poden entrar a Espanya: serien immediatament detinguts. L’Oriol Junqueras, que es va quedar al país, passa vint-i-dues hores diàries tancat a la seva cel·la, sense permisos per sortir de la presó, com si fos un assassí perillós. No estan millor els seus companys de sentència Rull, Turull, Forn, Cuixart, Sànchez i Romeva.

Tot plegat recorda massa l’afusellament del president de Catalunya, Lluís Companys, lliurat per la Gestapo a Franco ara fa vuitanta anys.

La dreta ho té clar: l’Estat és seu. La dirigent del PP Cayetana Álvarez de Toledo ho va verbalitzar: «El poder judicial és el darrer dic de contenció contra el progressisme». Els seus aparells de l’estat, inclosa una ‘policia patriòtica’ dissenyada per combatre les idees dels catalans separatistes, ara són utilitzats també per torpedinar el govern de coalició del PSOE amb Unidas Podemos.

Greu error, el de Pedro Sánchez, d’aplaudir la política de l’expresident Rajoy d’aturar el dret a decidir dels catalans als tribunals. Ara ho paga.

I greu problema, el d’Espanya, de no haver sabut eliminar el franquisme dels aparells de l’estat. Va tenir 45 anys per fer-ho. No en va saber, no va poder, o no va voler. A partir de dimecres, encara pitjor.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Commenti

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa