giovedì, Luglio 2

Espanya: Borrell no rima amb Forcadell Borrell condemna la repressió de Trump contra els afroamericans i aplaudeix la de l’Estat espanyol (del qual fou ministre) contra els independentistes catalans. Forcadell ja porta més de vuit-cents dies tancada a la presó per haver endegat la mobilització més gran de la història d’Europa

0

Sembla que la pandèmia recula a Espanya i a Itàlia. En canvi, arriben males notícies des dels EEUU, i no només pel coronavirus. Aquesta setmana hem vist, incrèduls, com Donald Trump encoratjava una forta repressió contra els ciutadans, legítimament indignats per l’arbitrària violència policial, de caràcter racista. I hem sentit, atònits, l’ínclit Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea, afirmant que «les societats han de mantenir-se alerta contra l’exercici abusiu de la força i assegurar-se que es manté el respecte als drets humans». Atònits, perquè Borrell havia aplaudit l’acarnissament de la policia espanyola contra els votants catalans de l’u d’octubre i havia justificat la presó dels líders independentistes. Aquesta frase, als seus llavis, és d’un cinisme que ofèn molts catalans.

Aquesta setmana s’han complert els primers vuit-cents dies de presó per la Dolors Bassa i la Carme Forcadell, dues honorables dames de 61 i 65 anys respectivament, psicopedagoga la primera i màster en filologia la segona. Formalment, la Carme Forcadell fou condemnada per delicte de sedició: segons la sentència condemnatòria, la seva posició privilegiada com a Presidenta del Parlament, el 2017, li va atorgar un paper decisiu per a donar suport a una legalitat paral·lela, mancada de validesa. El Tribunal Suprem espanyol va ignorar el fet que aquesta legalitat paral·lela no va arribar a entrar en vigor; el govern català i el seu legítim President, el M. H. Carles Puigdemont, van acordar aturar els efectes legals de la proclamació de la República a finals d’octubre de 2017 per evitar un vessament de sang: els moviments dels cossos i forces de seguretat de l’Estat espanyols feien preveure una violència repressora extrema, sobre la qual pots dubtes podia haver-hi després de les brutals agressions rebudes per la població civil l’u d’octubre del 2017.

Per la banda catalana mai va haver-hi cap mena de violència, ni es va arribar a activar la declaració d’independència; així doncs, per justificar el delicte de sedició de la Carme Forcadell, el Tribunal Suprem va haver de fer jocs de mans més propis dels il·lusionistes que del rigor processal. Com s’expliquen els vuit-cents dies de presó que la Carme ja ha passat a la presó, i que encara li restin vuit anys i mig de condemna?

L’explicació rau en el que la Carme representa: ella fou, entre 2012 i 2015, la presidenta de l’ANC -organització civil, activista i pacifista que va impulsar debats, conferències i actes col·lectius a favor de l’autodeterminació de Catalunya. Una autodeterminació que és l’anhel de centenars de milers de catalans des de moltes generacions enrere, esdevingut majoritari el juliol del 2010, quan el TC va estripar el pacte territorial que la Constitució del 78 havia forjat. El tretze de març del 2013, una indiscutible majoria dels diputats al Parlament104 , inclosos els del PSC, sobre un total de 135van aprovar una moció a favor de l’autodeterminació i van acordar endegar negociacions amb el Govern d’Espanya per a organitzar un referèndum, proposta que va ser irresponsablement menystinguda pel govern del senyor Rajoy.

L’èxit més espectacular de l’ANC va ser l’organització de la Via Catalana: centenars de milers de ciutadans vam unir les nostres mans, l’onze de setembre del 2013, formant una cadena humana des de Vinaròs, a Castelló, fins al Voló, al Rosselló, travessant Catalunya de punta a punta: més de 400 quilòmetres … per a reivindicar el nostre dret polític a l’autodeterminació.
El fet només té un antecedent a la història d’Europa i del món: l’agost de 1989, des de la Torre de Pikk Hermann, a Tallin, fins a la catedral de Vilnius, centenars de milers d’estonians, lituans i letons s’havien donat les mans al llarg de 560 quilòmetres. Els ciutadans bàltics protestaven per l’acord entre Ribbentrop i Molotov, que cinquanta anys enrere els havia annexionat si no de grat per força a l’URSS. El 1991, després del fracàs del cop d’estat dels generals russos i de l’ensulsiada de la Unió Soviètica, els ciutadans dels països bàltics van poder celebrar, finalment, llur independència.

Els catalans no tenim menys dret a l’autodeterminació que el lituans, els letons o els estonians, però l’estat espanyol ens el pretén negar. Aquesta és l’única raó dels vuit-cents dies que ja porta a la presó la nostra estimada Carme, i la dels cent anys de condemna als nostres admirats líders.

Qualsevol demòcrata s’hauria d’indignar quan Donald Trump ordena carregar contra els manifestants, quan la Unió Europea posa traves per rescatar nàufrags al Mediterrani i quan el govern espanyol reprimeix activistes i votants independentistes. Els drets humans són per a tothom, al marge del color de la pell, del país de naixement o de l’anhel de llibertat dels pobles. Cada nou dia que els presos polítics passen entre reixes és un atemptat als drets humans perpetrat per l’estat espanyol.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Commenti

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa