giovedì, Ottobre 29

Espanya: 140.000 milions del fons de recuperació a la deriva En els propers mesos, es decidirà el futur de la legislatura i el destí de 140.000 milions d’euros de la UE per salvar Espanya del desastre econòmic dels propers anys. Mentrestant, els polítics ineptes es disputen

0

A Espanya, la patacada econòmica originada arran de la Covid està sent mortal per a milers d’empreses, està destruint centenars de milers de llocs de treball i provocant l’angoixa a milions d’autònoms, professionals i artistes.

Per intentar pal·liar el desastre, el govern espanyol disposarà de 140 mil milions d’euros del fons de reconstrucció aprovat per la Unió Europea. Però aquests diners no cauran del cel, ni seran per asfaltar carrers o construir piscines: arribaran per finançar projectes d’inversió, innovadors en el camp de la tecnologia digital i de la transició cap a una economia verda, sempre que resultin creïbles per a la Unió Europea. Ara, doncs, seria el moment d’arromangar-se i preparar projectes estratègics, ben pensats, convincents. Hom voldria esperar que les diverses administracions i el sector privat remessin en la mateixa direcció per poder presentar amb garanties aquests projectes a les institucions europees. Seria tranquil·litzador que els responsables polítics ens expliquessin els plans en què estan treballant.

I què estan fent els polítics, en realitat? S’acusen els uns els altres de bloquejar la renovació de la cúpula judicial; es barallen, el govern central i el de la Comunitat de Madrid, per discrepàncies en les mesures sanitàries contra la Covid; s’insulten Govern i oposició arran de l’aprovació d’uns pressupostos dels quals encara no en sabem cap xifra; l’extrema dreta reclama la il·legalització de partits catalans i bascos; el Tribunal Suprem es nega a complir les demandes d’alliberament dels presos polítics reclamada pel Grup de Treball Contra les Detencions Arbitràries de l’ONU; el PP remena entre les clavegueres de l’estat per destruir les proves de la seva multimilionària corrupció política; els mitjans de dretes es confabulen per desprestigiar els adversaris d’esquerres; el govern espanyol protegeix el Rei Emètic, fugat amb milions d’euros robats, i en parador desconegut; el Tribunal Suprem destitueix el President de Catalunya per haver desobeït un organisme administratiu que li exigia despenjar una pancarta que deia ‘Llibertat Presos Polítics’. El govern espanyol diu que vol suavitzar les relacions amb Catalunya, però es nega a aprovar una amnistia pels milers de ciutadans encausats per haver protestat contra la repressió de la policia. I a les sessions parlamentàries, dretes i esquerres s’escridassen, a veure qui la diu més grossa, entre els brams dels hooligans que ocupen els 351 escons.

El principal diari econòmic alemany, el ‘Handelsblatt’, ha afirmat que «l’elit política espanyola no està en condicions de seguir una política racional que mereixi aquest nom» i ha alertat que la crisi a Espanya està agafant «proporcions dramàtiques».

Fins que no hi hagi un sistema electoral que premiï la gestió eficaç, tenim mala peça al teler. La quantitat de mediocres que viuen de la política perquè no saben fer altra cosa és esgarrifosa; ho pagarem molt car.
A Catalunya, de polítics brillants, honorables i amb alta capacitat intel·lectual n’han sortit uns quants: però els millors són a l’exili, estan inhabilitats o a la presó, condemnats per energúmens feixistes que fan de jutges suprems.
Mentrestant, els 140 mil milions van a la deriva. Com diuen els italians, ‘Porca miseria!’

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Commenti

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa