lunedì, Agosto 3

Després del COVID-19: l’hora és greu Els principals problemes econòmics i polítics després del primer brot del Covid-19

0

La novetat que hem descobert arran de la pandèmia és que no hi ha ni un sol racó de món que en pugi sortir indemne. Més enllà del fet que el virus ha traspassat fronteres i continents, l’ impacte econòmic ha desestabilitzat totes les economies del món. Els EEUU s’han adonat com en són de vulnerables, perquè molts dels productes bàsics que consumeixen, començant pels fàrmacs, tenen una cadena de subministrament que passa per una colla de Països, primordialment per la Xina i l’Índia. Independentment de les atzagaiades de Donald Trump i de les amenaces de guerra comercial oberta, un cert replegament industrial és fàcil de pronosticar.

Al seu torn, la Xina porta set anys augmentant l’aposta pel comerç exterior. Des del 2013, el sistema financer estatal xinès ha invertit gairebé mig bilió de dòlars prestant-los als seus socis de la nova ruta de la seda; els seus principals deutors, començant per Rússia, Indonèsia, Iran, Pakistan o Kazakhstan no podran tornar el deute, i les conseqüències són imprevisibles. Fins ara, el creixement econòmic xinès havia aconseguit apaivagar fins a cert punt el malestar dels seus ciutadans per la falta de llibertats; si aquest creixement s’atura en sec veurem com reacciona la societat xinesa. De moment, la repressió a Hong Kong és pròpia de les pitjors dictadures.

Ja sabíem que creixement econòmic i lluita contra el canvi climàtic eren objectius contradictoris. Ara ens estem adonant també que seguretat sanitària, manteniment de les llibertats individuals i prosperitat econòmica col·lectiva són incompatibles.

Protegir la salut ha comportat reduir parcel·les de llibertat i reduir l’activitat econòmica; en cas de rebrots, prioritzar l’economia i la llibertat individual pot posar en risc la salut de milers de persones i provocar el col·lapse dels sistemes sanitaris.

Alguns Països europeus, i d’una manera notable Itàlia i Espanya, tenen les seves finances públiques al caire del col·lapse. La seva dependència de les ajudes de la Unió Europea és enorme. De moment, les institucions europees, més enllà de l’emissió de bitllets per part del Banc Central, tot just estan discutint quins ajuts donaran. ¿Seran condicionats? Aquestes condicions ¿comportaran futures retallades en els serveis públics, o augment de la pressió fiscal? ¿Aprofitaran els estats la possibilitat de condicionar els ajuts a la reorientació del seus models econòmics, apostant per la transició energètica cap a renovables, el comerç de proximitat, una agricultura més ecològica i una ramaderia més respectuosa amb el benestar animal?

¿I els Països del nord? ¿Estaran els votants alemanys, holandesos, suecs i danesos disposats a donar suport a ajuts al sud d’Europa, per evitar la trencadissa de la Unió Europea?

¿I els drets humans? ¿Es veurà amb cor la Unió Europea de condicionar els ajuts a Hongria i a Espanya al respecte als drets humans, a l’amnistia als presos polítics i al compliment de les directives europees sobre la separació de poders?

¿Hi haurà un racó pels vuitanta milions de desplaçats que malviuen en els camps de refugiats, i que representen més de deu cops el nombre d’infectats pel Covid 19 a tot el món?Enmig de tantes incerteses, ¿ens recordarem d’ells?

Harari comença el seu excepcional ‘Homo Deus’ dient que, al segle XXI, la humanitat ja ha superat la fam, la guerra i la pesta. Potser aquell dia pecava d’optimisme.

L’hora és greu. Esperem que els líders mundials estiguin a l’alçada. Potser és massa esperar…

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Commenti

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa