domenica, Novembre 29

Covid-19: discrepàncies entre els professionals de la salut. Trobo a faltar un debat United Health Professionals no en neguen l’existència, critica durament les mesures de confinament. I si decidíssim l’estratègia amb un referèndum?

0

La setmana passada, centenars de metges i professionals de la salut de tot el món, reunits en el col·lectiu United Health Professionnals van emetre un extens comunicat. Demanen que s’aturi immediatament «el clima de terror, el despropòsit, la manipulació i les mentides lligades a l’estafa sanitària més gran del S XXI».Consideren exagerades i injustificades les mesures adoptades per lluitar contra el coronavirus cOVID-19 en particular, els confinaments i l’ús generalitzat de mascaretes.Afirmen que aquest virus és menys contagiós, i la malaltia menys letal, que moltes altres epidèmies que ha patit la humanitat. No en neguen l’existència: recomanen seguir, només,les mesures higièniques bàsiques rentat de mans, tapar-se la boca en esternudar i tossir, i evitar l’excessiva proximitat en les aglomeracions.

No tinc criteri científic per ponderar els riscs per la salut d’unes i altres mesures. Ara bé, la Covid-19 no és ni de bon tros la primera causa de mort al món. Són més letals el càncer, els suïcidis o els accidents de trànsit, entre d’altres desgràcies. Tanmateix, a cap govern se li acudiria prohibir la circulació viària per evitar accidents a la carretera. En canvi, la majoria de governs del món s’han pres la lluita contra el contagi com una qüestió d’estat i han adoptat mesures draconianes. El cost d’aquestes mesures és enorme, i el pagarem durant dècades. Se’n ressenten, per ara, l’educació, l’ocupació, el turisme, la cultura, l’accés a l’habitatge i els ingressos vitals de milions de treballadors, d’autònoms i d’empreses. Potser valdria la pena preguntar-se si no fora millor contraure la malaltia que passar per l’angoixa d’un desnonament; si preservar del contagi un avi té sentit, al preu que l’avi es mori de pena i de solitud; si fer baixar la corba d’infectats compensa l’augment del nombre de suïcidis per depressions lligades a la pèrdua de llocs de treball.

Si la vacuna triga a arribar i les mesures de confinament s’allarguen, el cost sobre l’economia serà insuportable. En el futur, el pes del deute privat i públic anorrearà l’estat del benestar. Veurem retallar dràsticament les pensions, els subsidis i els serveis públics. Més d’un estat farà fallida. I em temo que les urgències econòmiques acabaran impedint fer les reformes imprescindibles (descarbonitzar l’economia i fer la transició a les energies renovables) per lluitar contra el canvi climàtic. Encaparrat com està per reanimar l’economia, Donald Trump sembla decidit a flexibilitzar les mesures ambientals als EEUU i el govern xinès està impulsant la construcció de noves centrals tèrmiques de carbó. El primer confinament va donar una treva al desastre ambiental que la humanitat està provocant; les mesures per revifar l’economia poden empitjorar-lo.

El desfici per aplanar la corba de contagis pretén evitar, ens diuen, el col·lapse temporal del sistema sanitari. És ben natural. Ara, em pregunto si no seria més eficaç concentrar els esforços en construir hospitals especialitzats i formar més professionals en l’àmbit de la salut, en lloc d’obsessionar-nos en esquivar la malaltia; sobretot, si com afirma algun viròleg, tard o d’hora, tots ens acabarem infectant.

Trobo a faltar un debat seré, documentat i amb base científica sobre aquesta qüestió. És massa simplista dir que es tracta de decidir entre la salut o l’economia. Probablement, el confinament no impedirà que ens infectem, i en canvi, el deteriorament econòmic també pot tenir un fort impacte en la salut.
El que està clar és que cal optar per una de les vies –confinament sever, confinament parcial o campi qui pugui- i que es pot ser més o menys restrictiu amb l’ús de la mascareta; ara, el que es decideixi ho hem de complir tots, altrament no serveix per res.

Com ho hem de decidir? Quants metges diuen una cosa, i quants la contrària? És possible donar veu a tots els col·lectius –no només els sanitaris- perquè expliquin, amb dades a la mà,els avantatges i inconvenients de cada opció? I quan tinguem tota la informació ¿com s’ha de prendre la decisió? Si és una qüestió de prioritats, ¿no s’hauria de fer un referèndum?

Algú dirà que els referèndums no poden servir per a resoldre qüestions complexes que requereixen estudis especialitzats. Ara, això també es podria dir de les eleccions parlamentàries i presidencials. En general, votem més amb l’estomac que amb el cap –i així ens va. Per sort o per desgràcia, no es pot privar del dret de vot als pobres d’esperit. Al final, uns votarien condicionats per la por a emmalaltir, i els altres per la por a perdre la feina o els ingressos.

Hi veig un element positiu, en votar: com que no seria un referèndum d’autodeterminació, els catalans hi podríem participar sense que el govern espanyol ens enviés vuit mil policies a atonyinar els votants. Que bonic que seria.

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Commenti

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa