venerdì, Settembre 18

A Espanya els catalans clamen: ‘Escolta, Europa!’ Ha estat la setmana de la fugida d’un rei lladre i de les explicacions de Puigdemont, el President català a l’exili

0

Alguns governs europeus han recomanat als seus ciutadans que no viatgin a Catalunya, per temor dels rebrots del Covid19. En realitat, el nombre de casos al País no és preocupant, simplement és proporcional al nombre de tests PCR que es fan entre la població, i ara se’n fan molts més que a la primavera. Afortunadament, la majoria de casos positius són asimptomàtics o lleus. Si hi ha hagut qui s’ha amoïnat excessivament ha estat més per la comunicació alarmista que durant unes setmanes ha fet el Govern de Catalunya, amb la intenció d’evitar el relaxament de les mesures preventives, que no pas per una nova onada de la pandèmia. Aquest biaix comunicatiu ja s’ha esmenat d’ençà el nomenament de Josep Maria Argimon com a nou Secretari de Salut Pública.
Ara mateix, el que realment és alarmant a Catalunya i a Espanya és l’afectació econòmica, amb una caiguda de l’activitat econòmica prevista per aquest any superior al 20% del PIB i un endeutament que posa l’estat espanyol a tocar de la fallida.

Per a molts catalans hi ha una cosa encara més exasperant que el Covid19: és l’absoluta ceguesa de l’Estat espanyol, que per defensar la seva idea d’unitat de la pàtria i la institució que la representa, la Corona, ha estripat totes les costures de l’Estat de dret, ha incomplert lleis, ha admès sense qüestionar falsos testimonis, ha permès als jutges del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional prevaricar i ha forçat la presó incondicional pels separatistes catalans, trepitjant les normes del sistema penitenciari.

Ara mateix, Espanya té dos problemes gravíssims: la corrupció flagrant i acreditada dels titulars de la Monarquia, i l’anhel irreprimible de més de dos milions de catalans que volen, per sobre de tot, deixar de ser súbdits espanyols -i que de fet, ja no s’hi senten.
¿Com reaccionen els mitjans de comunicació i els partits polítics representants de la majoria d’espanyols davant d’aquesta greu situació? Doncs defensant la Monarquia a capa i espasa, obviant els enormes fraus crematístics del Rei Joan Carles i la seva família, i negant-se a dialogar i a fer qualsevol proposta política per intentar trobar una solució al conflicte territorial.

Als poders fàctics espanyols els horroritza pensar que el rebuig a la monarquia pugui esdevenir una circumstància favorable a la implantació de la República Catalana. Tanmateix, la unitat que ells volen i prediquen no té res a veure amb l’harmonia: és una unitatimposada, de fet, manu militari.

Aquesta setmana ha coincidit la ominosa fugida del Borbó lladregot amb la publicació d’un llibre cabdal, escrit per Carles Puigdemont, el President català a l’exili.
Puigdemont és un home honest, de pedra picada, demòcrata fins al moll de l’os, pacifista, dialogant, socialment sensible i intel·lectualment privilegiat.
El seu llibre (‘Me explico: De la investidura al exilio’) explica amb sinceritat, i de vegades amb autocrítica, els fets que el van dur de ser el respectat alcalde de Girona a ser el President exiliat, un cop les circumstàncies polítiques el van convertir en el líder que els catalans somiaven per dur a terme el seu anhel de forjar un estat independent, lliure, pròsper i socialment avançat.
La coherència del personatge amb les seves idees l’han convertit en l’home més odiat, perseguit icalumniat de la premsa espanyola.
El president del Govern espanyol, en campanya electoral, va arribar a prometre que portaria Puigdemont a Espanya com fos; només li faltava afegir ‘viu o mort’. Promesa que només seria possible complir amb un segrest o violant l’estat de dret per forçar una extradició que fins ara, els tribunals dels països de la Unió Europea han denegat.

Els independentistes catalans, i Puigdemont al capdavant, no van contra ningú, no volen privilegis, no són egoistes. Volen alliberar-se d’un Estat que aixafa minories nacionals, que els nega un tracte fiscal just, que menysté la seva llengua i que no respecta els drets humans ni el dret a un judici just. Un Estat que, lluny de voler resoldre els problemes civilitzadament, sembla encara inspirat en la fraseologia calderoniana -de Pedro Calderón de la Barca, aquell que escrivia «Al Rey daré mi hacienda y mi vida, pero el honor es patrimonio del alma».

Amb la crisi econòmica derivada de la pandèmia, la necessitat de cooperar i dialogar són més peremptòries que mai. Però per dialogar cal escoltar, i no hi ha pitjor sord que qui no vol sentir-hi. Per això, frustrats davant de la insistent sordesa espanyola, els catalans, i Puigdemont al capdavant, clamen: ‘Escolta, Europa!’

L’informazione che non paghi per avere, qualcuno paga perché Ti venga data.

Hai mai trovato qualcuno che ti paga la retta dell’asilo di tuo figlio? O le bollette di gas, luce, telefono? Io no. Chiediti perché c’è, invece, chi ti paga il costo di produzione dell'Informazione che consumi.

Un’informazione che altri pagano perché ti venga data: non è sotto il Tuo controllo, è potenzialmente inquinata, non è tracciata, non è garantita, e, alla fine, non è Informazione, è pubblicità o, peggio, imbonimento.

L’Informazione deve tornare sotto il controllo del Lettore.
Pagare il costo di produzione dell’informazione è un Tuo diritto.
"L’Indro" vuole che il Lettore si riappropri del diritto di conoscere, del diritto all’informazione, del diritto di pagare l’informazione che consuma.

Pagare il costo di produzione dell’informazione, dobbiamo esserne consapevoli, è un diritto. E’ il solo modo per accedere a informazione di qualità e al controllo diretto della qualità che ci entra dentro.

In molti ti chiedono di donare per sostenerli.

Noi no.

Non ti chiediamo di donare, ti chiediamo di pretendere che i giornalisti di questa testata siano al Tuo servizio, che ti servano Informazione.

Se, come noi, credi che l’informazione che consumiamo è alla base della salute del nostro futuro, allora entra.

Entra nel club L'Indro con la nostra Membership

Commenti

Condividi.

Sull'autore

Docente della Universitat de Vic, Departament d'Economia i Empresa